Tenir un catàleg tan variat no és el problema. És la prova.

El repte era que un taller que reaprofita tela acaba fent coses molt diferents: banderoles, corones d'aniversari, nines, capes de drac, lligacues, guarda-cartes, estalvis, furoshiki. Amb la V1 («furoshiki sostenible») la majoria no hi encaixaven. I amb una etiqueta genèrica com «artesania» o «coses per a nens», ningú no troba res.

Què ha mogut la conversa.

Tres capes, del perquè al per a què.

La pàgina d'inici explica la història en tres capes. Cadascuna respon una pregunta diferent del visitant, per ordre.

El viatge: quin producte surt de cada tall

M'he basat en el que va dir l'Elena: el furoshiki necessita un quadrat perfecte, el que sobra es converteix en altres productes, i el farcit de les nines també són retalls de tela. L'Elena ha de confirmar o corregir aquesta relació; és un sol camp per producte al catàleg.

L'ordre de la pàgina d'inici

1. Capçalera: «Una segona vida per a cada tela», amb la veu de l'Elena i signat per ella. Dues portes: la botiga, i «fes-ho amb la teva tela».
2. Com va començar: el regal sense paper, després el quadrat, després els retalls. Acaba amb la frase que explica el catàleg.
3. El viatge d'una tela: la cascada, amb formes de tela que es fan més petites a cada pas.
4. Per a quin moment? Cinc portes a la botiga. Festes és la gran.
5. Acabades de sortir del taller: les últimes peces úniques, cadascuna amb la seva etiqueta de tela.
6. La teva tela: encàrrecs i donacions.
7. Del diari del taller: guies que ajuden que la gent trobi el web (vegeu l'apartat 10).
8. On trobar-me: fires, la botiga amiga, tallers.

Comprar per moment, no per material.

Les primeres categories de l'Elena eren festa, complements, habitació infantil i joguines. S'hi acosten molt. El canvi principal és que cada categoria porta el nom del que fa el comprador (celebrar, regalar, jugar), perquè és el que la gent escriu a Google i a Etsy. Les festes van al davant: és el buit més clar («aniversari sostenible», «banderoles de tela») i és allò pel qual l'Elena més vol ser coneguda.

Regles perquè tot sigui coherent. Cada producte té un moment principal (●), que en defineix la ruta de navegació i la pàgina per a la qual s'optimitza als cercadors. Pot tenir un moment secundari (○), perquè la banderola de 7 puntes és de debò alhora decoració de festa i decoració d'habitació. Res no va a tres llocs; si no, les categories perden el sentit.

● moment principal · ○ moment secundari · Tall = pas del viatge de la tela · Aquesta taula es genera a partir del mateix fitxer de catàleg que fa servir la botiga, així que no es pot desactualitzar.

El que hem deixat fora a propòsit

• Les llibretes enquadernades a mà: són paper reaprofitat, no tela. Són precioses, però desdibuixen «una segona vida per a cada tela». Les mantindria a les fires i fora de la botiga online.
• Les col·leccions de bodes, nadons, Nadal i empreses de la V1: passen a ser seleccions de temporada dins dels moments (per exemple, «Nadal» dins de Regalar), no categories fixes.

El model és el marc. La peça és el quadre.

Segueix el que l'Elena va descriure a la conversa: el marc es queda i només canvien les variacions. Cada model (per exemple, la banderola de 7 puntes) té un nom, un preu, una descripció, unes mides i unes instruccions de cura fixos. Cada peça és un objecte real: una foto i una etiqueta de tela, disponible o venuda.

L'etiqueta de la tela és l'element visual principal: una etiqueta de paper kraft escrita a mà a cada peça que diu d'on ve la tela. Converteix «peça única» d'un missatge de màrqueting en una cosa que es veu, i és tot el contrari d'una «edició limitada» a l'estil de Mango.

Quatre estats, tots honestos

«La teva tela»: encàrrecs i donacions

L'Elena vol que tots els productes es puguin personalitzar amb la tela del client. És la forma més emotiva de la història: el vestit de la iaia es converteix en la banderola del primer aniversari. Té la seva pròpia pàgina, un procés de 4 passos i un formulari, i totes les fitxes de producte hi enllacen. La mateixa pàgina demana donacions de tela, que és com arriba bona part de la tela de totes maneres.

Cada canal té una feina.

Quins productes van a Etsy hauria de sortir d'una revisió ràpida del mercat: quants venedors hi ha per producte i de què es queixen els compradors a les ressenyes. El Daniel es va oferir a fer-la. El guarda-cartes, les corones i la capa de drac són els primers candidats a revisar.

Una foto, un toc, i ja és online.

L'Elena necessita dues coses: afegir una peça nova ha de costar més o menys un minut des del mòbil, i quan es ven una cosa online ho ha de saber a l'instant per treure-la de la parada de la fira.

1. FotoFotografiar la peça acabada al lloc de sempre.
2. AssignarTriar el model («banderola de 7 puntes») i escriure una línia sobre la tela.
3. OnlineApareix a la botiga, al moment que toca, amb la seva etiqueta.
4. VenudaUna notificació al mòbil. Es treu de la parada; online passa a «Ja té casa».

Recomanació

• Fer servir Shopify com a gestió interna. Cada model és un producte de Shopify i cada peça és una variant amb estoc 1 i la seva pròpia foto. L'app de Shopify al mòbil cobreix tant «afegir una peça» com «has fet una venda». Shopify POS a les fires descompta l'estoc online quan es ven alguna cosa a la parada, i a l'inrevés. Encaixa amb el pla de migració a Shopify que ja existeix.
• Connectar Etsy amb una app de sincronització Shopify–Etsy, perquè una peça venuda en un canal desaparegui de l'altre.
• Mantenir el disseny d'aquest web. El fitxer de catàleg del prototip (assets/data/cataleg.json) té exactament l'estructura de productes i variants de Shopify, així que el pas és mecànic. Mentrestant, el botó «La vull» envia un correu de reserva ja omplert.
• Comprovar abans de decidir: els preus actuals dels plans de Shopify, les comissions del POS, el cost de l'app de sincronització amb Etsy, i si per començar n'hi ha prou amb un pla més econòmic amb un «botó de compra» en aquest web estàtic.

El color de veritat, al mateix lloc, sempre.

L'Elena va ser clara: el color importa i les fotos no s'han de retocar de cap manera que el canviï. El prototip fa servir mostres de tela marcades amb «foto pendent» com a substitutes. Per a la botiga de veritat:

• Cada peça: una foto al mateix lloc, amb llum de dia, sobre un fons llis i neutre (el color de paper del web funciona). Aquesta és la foto que canvia per a cada peça.
• Cada model, una sola vegada: una foto en ús (la banderola penjada, una corona posada), un detall de les costures, una que mostri la mida. Aquestes es queden amb el model.
• Sense retocar el color. Només fons i llum. Una carta de gris en una foto de referència facilita comprovar el color.
• Etsy: la primera foto sobre el fons net, i després les d'ús i de detall.

Una persona, i que es vegi. Mai una marca fent veure que n'és una.

«No vull semblar súper professional», en paraules de l'Elena. El prototip ho converteix en regles concretes:

• Primera persona del singular a tot arreu («recullo», «cuso», «t'aviso»), i la capçalera va signada «— Elena».
• Lletra escrita a mà on una persona de debò escriuria: les etiquetes de tela, els segells de «Ja té casa», les notes a les fotos.
• Només històries de tela reals. Les etiquetes d'exemple del prototip s'han de substituir per les de veritat abans de publicar.
• Res de: bàners de descomptes, comptes enrere, etiquetes vermelles d'«última oportunitat», fotos de banc d'imatges, finestres emergents, ressenyes falses. Si una cosa és escassa, es diu tal qual.
• Convidar, no predicar. El mateix to que el seu Instagram: la sostenibilitat és a la història, no en sermons.

Una pàgina per moment, una intenció de cerca per pàgina.

L'Elena vol que la trobin per embolicar regals de manera sostenible, festes sense residus i tèxtil reaprofitat. L'estructura ho afavoreix sense publicitat:

• Cada moment esdevé una pàgina pròpia amb una introducció escrita per a les cerques de sota. Al prototip són filtres d'una sola pàgina de botiga; per al llançament seran pàgines separades que Google pugui indexar.
• Cerques a comprovar (en català, castellà i anglès; el volum encara no s'ha comprovat): Festes: «decoració aniversari sostenible», «banderines de tela», «cumpleaños sostenible», «zero waste birthday». Regalar: «embolicar regals sense paper», «furoshiki», «envolver regalos con tela». Jugar: «nina de drap», «capa de drac infantil», «muñeca de trapo».
• El diari del taller: articles curts des del punt de vista de l'Elena («Com embolicar un regal amb furoshiki», «Un aniversari infantil sense residus», «Què passa amb la roba que em dones»). Són útils, no falsos. Escriure articles per a blogs ecològics és un pas posterior, i una decisió de l'Elena.
• Cerca local: el web actual diu «Barcelona», però les fires són al Vallès Oriental. L'Elena ha de decidir què fer servir i mantenir-ho igual a tot arreu.
• Traduccions: el web és només en català de moment. El castellà i l'anglès vindran quan s'aprovin els textos en català; el web ja té preparada la base per a 4 idiomes.

Decisions i material.

• Aprovar la història i els cinc moments, o canviar-los el nom. «Una segona vida per a cada tela» la representa?
• Corregir el viatge de la tela: quin producte surt de veritat de cada tall.
• La llista real de models: nom, preu, mides i cura de cada model, incloent-hi quines mides de banderola fa (5, 6, 7 puntes?).
• Quins models van online, quins es queden a les fires i quins van a Etsy.
• Condicions dels encàrrecs: quins productes, preus aproximats, terminis, com li arriba la tela, i què accepta com a donació.
• Enviaments: on envia, el cost i l'embalatge. Ara mateix el text de la botiga suposa la península, paper reciclat i recollida gratuïta a les fires.
• Fotos: una per cada peça que tingui ara, més fotos en ús de cada model (vegeu l'apartat 8).
• Les històries reals de cada tela per a l'etiqueta de cada peça, en una línia.
• Com dir on és (Barcelona o Vallès Oriental) i el calendari de fires.

Del prototip a rembolica.com.

The wide range isn't the problem. It's the proof.

The challenge was that a fabric-reuse workshop ends up making very different things: bunting, birthday crowns, dolls, dragon capes, scrunchies, card holders, coasters, Furoshiki. Under V1 ("sustainable Furoshiki"), most of those don't belong. Under a generic label like "artisan" or "kids' stuff", nobody finds anything.

What the conversation moved.

Three layers, from why to what for.

The homepage tells the story in three layers. Each answers a different question a visitor has, in order.

The journey: which product comes from which cut

I based this on what Elena said: Furoshiki needs a perfect square, the leftovers become other products, and doll stuffing is textile scraps too. Elena needs to confirm or correct the mapping; it's one field per product in the catalogue.

Homepage order

1. Hero: "Una segona vida per a cada tela", in Elena's voice and signed by her. Two doors: the shop, and "do it with your own fabric".
2. How it started: the gift without paper, then the square, then the scraps. It ends on the line that explains the range.
3. The journey of a fabric: the cascade, shown as fabric shapes that get smaller at each step.
4. Which moment? Five doors into the shop. Parties is the big one.
5. Just out of the workshop: the latest unique pieces, each with its fabric tag.
6. Your own fabric: commissions and donations.
7. From the workshop diary: guides that help people find the site (see section 10).
8. Where to find me: fairs, the partner shop, workshops.

Shop by moment, not by material.

Elena's first categories were party, accessories, kids' room and toys. They're close. The main change is that each category is named for what the buyer is doing (celebrating, gifting, playing), because that's what people type into Google and Etsy. Parties lead: it's the clearest gap ("sustainable birthday", "fabric bunting") and the one Elena most wants to be known for.

Rules for consistency. Each product has one primary moment (●), which sets its breadcrumb and which page it's optimised for in search. It can have one secondary moment (○), because 7-point bunting really is both a party item and room decoration. Nothing goes in three places, otherwise the categories stop meaning anything.

● primary moment · ○ secondary moment · Cut = step in the fabric journey · This table is generated from the same catalogue file the shop uses, so it can't drift out of date.

Deliberately left out

• Hand-bound notebooks: they're reused paper, not textile. They're lovely, but they blur "a second life for every fabric". I'd keep them for fairs and leave them out of the online shop.
• Weddings, babies, Christmas and corporate collections from V1: these become seasonal edits inside the moments (e.g. "Nadal" under Gifting), not permanent top-level categories.

A model is the frame. A piece is the painting.

This follows how Elena described it in the conversation: the frame stays and only the variations change. Each model (e.g. 7-point bunting) has a fixed name, price, description, sizes and care instructions. Each piece is one real object: one photo and one fabric tag, available or sold.

The fabric tag is the main visual element: a handwritten kraft label on every piece saying where its fabric came from. It turns "unique" from a marketing claim into something you can see, and it's the opposite of a Mango-style "limited edition".

Four states, all honest

"La teva tela": commissions and donations

Elena wants every product to be customisable with the customer's own fabric. That's the most emotional form of the story: grandma's dress becomes bunting for the first birthday. It gets its own page, a 4-step process and a form, and every product page links to it. The same page asks for fabric donations, which is how much of the fabric arrives anyway.

Each channel has one job.

Which products go on Etsy should come from a quick check of the market: how many sellers there are per product, and what buyers complain about in reviews. Daniel offered to do this. The card holder, crowns and the dragon cape are the first candidates to check.

A photo, a tap, and it's online.

Elena needs two things: adding a new piece must take about a minute from her phone, and when something sells online she must find out immediately so she can take it off the fair stall.

1. PhotoPhotograph the finished piece in the usual spot.
2. AssignPick the model ("7-point bunting") and write one line about the fabric.
3. LiveIt appears in the shop under the right moment, with its tag.
4. SoldA notification on her phone. Take it off the stall; online it changes to "Ja té casa".

Recommendation

• Use Shopify as the back office. Each model is a Shopify product and each piece is a variant with stock 1 and its own photo. The Shopify phone app handles both the "add a piece" and "you made a sale" steps. Shopify POS at fairs takes stock down online when something sells at the stall, and the reverse. This matches the existing Shopify migration plan.
• Connect Etsy through a Shopify–Etsy sync app, so a piece sold on one channel disappears from the other.
• Keep this site's design. The prototype's catalogue file (assets/data/cataleg.json) is structured exactly like Shopify products and variants, so moving it over is mechanical. Until then, the "La vull" button sends a pre-filled reservation email.
• Check before committing: current Shopify plan prices, POS fees, the Etsy sync app's cost, and whether a cheaper plan with a "Buy button" on this static site is enough at the start.

True colour, same place, every time.

Elena was clear that colour matters and photos must not be edited in ways that change it. The prototype uses fabric swatches marked "foto pendent" ("photo to come") as placeholders. For the real shop:

• Every piece: one photo in the same spot, in daylight, on a plain neutral background (the paper colour of the site works). This is the photo that changes for each piece.
• Every model, once: one photo of it in use (bunting hanging, a crown on a child), one detail of the stitching, one showing size. These stay with the model.
• No colour editing. Background and light only. A grey card in one reference shot makes colour easy to check.
• Etsy: the first photo on the clean background, then the in-use and detail shots.

One person, visibly. Never a brand pretending to be one.

"I don't want to look mega professional", in Elena's words. The prototype turns that into concrete rules:

• First person singular everywhere ("recullo", "cuso", "t'aviso"), and the hero is signed "— Elena".
• Handwriting where a person would actually write: fabric tags, "Ja té casa" stamps, notes on photos.
• Real fabric stories only. The example tags in the prototype must be replaced with true ones before launch.
• No: discount banners, countdowns, red "last chance" badges, stock photos, pop-ups, fake reviews. When something is scarce, say so plainly.
• Inviting, not preaching. The same tone as her Instagram: the sustainability lives in the story, not in lectures.

One page per moment, one search intent each.

Elena wants to be found for eco gift wrapping, zero-waste parties and reused textiles. The structure supports that without any advertising:

• Each moment becomes its own page with an intro written for the searches below. In the prototype these are filters on one shop page; for launch they become separate pages Google can index.
• Search phrases to check (Catalan, Spanish and English, volumes not yet checked): Parties: "decoració aniversari sostenible", "banderines de tela", "cumpleaños sostenible", "zero waste birthday". Gifting: "embolicar regals sense paper", "furoshiki", "envolver regalos con tela". Play: "nina de drap", "capa de drac infantil", "muñeca de trapo".
• The workshop diary: short articles from Elena's own point of view ("How to wrap a gift with Furoshiki", "A zero-waste kids' birthday", "What happens to the clothes you donate"). They're useful, not fake. Writing guest pieces for eco blogs is a later step, and Elena's decision.
• Local search: the current site says "Barcelona", but the fairs are in the Vallès Oriental. Elena should decide which to use and keep it consistent.
• Translations: the prototype is in Catalan only. Spanish and English come once the Catalan copy is approved; the site already has the 4-language setup.

Decisions and material.

• Approve the story and the five moments, or rename them. Does "Una segona vida per a cada tela" feel like her?
• Correct the fabric journey: which product really comes from which cut.
• The real model list: name, price, sizes and care for each model, including which sizes of bunting (5, 6, 7 points?).
• Which models go online, which stay at fairs, and which go on Etsy.
• Commission terms: which products, rough prices, lead time, how the fabric reaches her, and what she accepts as donations.
• Shipping: where she ships, the cost, and the packaging. The shop page copy currently assumes mainland Spain, recycled paper, and free pickup at fairs.
• Photos: one per piece currently in stock, plus in-use shots per model (see section 8).
• True fabric stories for each piece's tag, as one line each.
• Location wording (Barcelona or Vallès Oriental) and the fair calendar.

From prototype to rembolica.com.